Soc un boomer

Entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta la població a Espanya va créixer com mai no hoáhavia fet. A aquesta explosió de natalitat se la va anomenar la generació del baby-boom.áEn aquella època el naixement de catorze milions de nenes i nens va treure la societat de l'ensopiment i la tristesa, va alterar la piràmide de la població fins a capgirar moltes estructures del franquisme, com l'educació mateix, i després va ser un dels reactius de la vacil·lant democràcia: l'any 1985 més de la meitatádels habitants de l'estat tenien menys de trenta anys.áAra, amb bona part dels seus membres al llindar de la jubilació, la generació del baby-boom encara ésála que manté la depauperada bossa que paga les pensions, i la que haurà de suportar, treballant fins aál'extenuació, l'insostenible model protector de la Seguretat Social.áEn aquesta cruïlla vital col·lectiva, la crisi de la covid-19 ha situat al llindar del precipici els avui anomenatsá(amb un cert to despectiu) boomers.