"Els ulls del germà etern", llibre curiosíssim dins l'obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la historia de Virata, home just i virtuós, el jutge mes celebre del regne, que despres de viure voluntàriament en propia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins mes sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdeve, despres de la seva renúncia, un home anonim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt mes perenne, el de la historia que continua adelerada prescindint de l'home mes just de tots els temps.