Vivim una epoca infausta, ates que la poesia ha estat arraconada en una societat en que la pretesa raó ha guanyat la partida a la imaginació. Com diu l’autor, els poetes "han abdicat la corona cívica en mans de raonadors i tecnics", pero no hi ha dubte que els poetes han sigut sempre els legisladors no reconeguts del món, els promotors de les revolucions del pensament, i que la poesia es una font de saviesa i plaer per a qui vulgui sadollar-se’n. ¿Per que són divinals Homer, Dante o Milton? ¿Per que, a pesar de totes les miseries de la humanitat, la poesia no ha deixat mai d’existir? ¿Per que, malgrat la nosa que sol fer als insipients, continua alegrant la vida de molta gent? Trobareu les respostes a aquestes qüestions en aquest llibre captivador.