EL LLOC
Quan sóc ran de l'abisme, què em reté?
No cau mai daltabaix el vianant
que sap que res no porta mai enlloc,
que el lloc és embrollar-se per camins
desconeguts i veure-ho tot de pas,
amb la certesa de no trobar jaç
per dormir-hi tranquil o fer l'amor,
si jove és, o pensar-hi, de vell,
sentint el vent o el xiscle d'un ocell.