És la historia que va voler escriure Maria-Antonia Oliver despres de coneixer na Joana. Com tambe va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d'explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de miseria, amb la seva propia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenutat, la seviesa, la racionalitat i la passió amb que ella s'exterioritzava.