Podem seguir els passos d'una persona pel carrer, podem veure com treballa en una oficina, com es distreu el dissabte a la tarda amb els amics, però no podem veure la vida del seu pensament, la vitalitat dels seus sentiments, les difícils mutacions interiors, les vivències del jo, l'existència dels records, el creixement intangible del jo. Tot això escapa a la mirada externa i és el que compta. Aquesta vida íntima, aquest moviment que no es percep amb els ulls exteriors és, pròpiament, la vida interior. Solament si es conseix aquesta vitalitat oculta, es coneix la persona.