A Artemísia el narrador de la història, un violonista català, ens encomana el seu interès per Artemísia i Laura, les pintores florentines que conviuen amb ell i amb Electra durant unes vacances inoblidables.
No és pas que Maria Àngels Anglada hagués triat l'illa de Mitilene per situar-hi una colpidora història del nostre temps. És que només el blau del mar Egeu, les oliveres de plata i el vermell de la sang i de les buguenvíl·lees podien suggerir-hi aqueta novel·la breu, en la qual l'art i la bellesa són indestriables de l'amor i la mort.