«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T?has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t?estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l?escalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz l?any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l?any 1947. La Carta a D. és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç d?una vida al centre de l?ebullició política i intel·lectual de l?Europa de la segona meitat del segle XX.
Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància irònica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions d?una anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel·lectuals d?esquerres, al París dels anys 50. D?aquest tàndem, ella n?és l?argent viu, l?impuls vital, la intel·ligència de l?instint i de la subtilitat. És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció d?aquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a l?ultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest text.