El dret a l´autodeterminació de les nacions (CAT)

La revolució russa de 1917 va suposar un sotrac a l´ordre preexistent, ja que va sorgir una alternativa al sistema econòmic, social, polític i cultural imperant, el capitalisme. Independentment de la vigència o no d´aquelles idees, aquell fet marcà l´inici, segons molts historiadors, del segle XX. I amb la caiguda del mur de Berlín, es va tancar un segle més curt, però intens, per a la ciència social historiogràfica.

Un dels grans protagonistes d´aquell esdeveniment fou Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin. No debades, fou el líder del moviment bolxevic que va prendre el Palau d´Hivern. Lenin, que va arribar des de l´exili forçat a Petrograd, va convertir-se l´endemà del dia gran d´aquella revolta en el president del Consell de Comissaris del Poble pel Congrés dels Soviets de Rússia; és a dir, en el president de facto de l´Estat rus. Tanmateix, i després d´engegar una mena de noves mesures econòmiques que transitaven entre el comunisme i el capitalisme amb el programa Nova Política Econòmica (NEP), el revolucionari rus moriria l´any 1924 a Gorki d´un infart cerebral.

Més enllà del seu paper com a lídes d´aquella revolució, Lenin va deixar un llegat teòric: unes obres imprescindibles no només per conèixer les bases intel·lectuals d´aquell moviment i la seva revisió de les tesis dels pares del comunisme, Karl Marx i Friedrich Engels; també perquè són els escrits d´una de les figures més rellevants de la història contemporània.