La família Oliart, que viu al carrer de la Fortuna d’Algemesí, s’enfronta a un episodi vital que sempre hauran de recordar Arnau i Altea, els nets del iaio Eusebi. Clàudia i Lluís, els pares —i també Lídia i Sara, les ties—, hauran d’encarar una situació per a la qual mai ningú no se sent preparat… El iaio a Nova York és una novel·la sobre la vida. I sobre la mort. Amb una trama senzilla, absorbeix i captiva el lector: tant que —cal advertir-ho— és possible que aquest, en algun moment determinat, puga sentir-se traspassat i desbordat per la tendresa i l’emoció. Perquè El iaio a Nova York encerta al cor de la diana quant al tema tractat: la vida; la vida estimable; la vida que muta, la vida que canvia; la vida que creiem certa, ferma i sempiterna (i que, tanmateix, és tossudament inaprehensible, fràgil, efímera i fugaç). «Menys és més», diuen. I sí, és cert: en la literatura com en el plaer —i en l’aventura!— menys és més» si s’encerta a trobar el secret de l’essència. Aquest és precisament el cas d’El iaio Nova York, de Vicent Borràs.