Els temps últims es un recull de poemes on es plantegen preguntes sobre les formes d’explicar el final; sobre la representació i l’autorepresentació, sobre els mites i les estrategies narratives que donen sentit a la caducitat de la propia existencia. Prenen especial importància la memoria, l’oralitat o el gest, que miren de fer front a la dificultat o a la impossibilitat de concebre una linealitat en la historia. Davant d’una idea de progres que ha fet fallida, roman la ironia, la meravella que es gesta en l’error de càlcul o el desig atàvic de romandre, malgrat tot.