I acarona’m
aquest òxid corrugat que és testimoni
del recapte, incapaç, quan és absent la carn.
Que són la traça esbudellada de l’oblit caient
com forns com formigó com un imperi
prenys d’estepa expiatòria. Com la mà
i el cove buit filtrant l’ossada de la història
—i jo em faré, latent, l’estrat colgant les mans
que es fan presents, només, quan és absent la carn.