En aquest assaig, Byung-Chul Han critica com l'excés de positivitat de la felicitat ens obliga a desbancar qualsevol indici de dolor i ens sotmet a un estat d'anestèsia permanent. Actualment vivim en una societat que ha desenvolupat una fòbia al dolor, on no hi ha espai per al patiment. Aquesta por generalitzada es reflecteix en l'àmbit personal i en el social, i fins i tot en la política. L'imperatiu neoliberal «sigues feliç», que amaga una exigència de rendiment, intenta evitar qualsevol estat dolorós i ens empeny cap a un estat d'anestèsia permanent.. Com en La societat del cansament, Byung-Chul Han parteix del supòsit que a Occident s'ha produït un canvi radical de paradigma. Les societats premodernes tenien una relació molt íntima amb el dolor i la mort, que afrontaven amb dignitat i resignació. Però actualment, la positivitat de la felicitat desbanca la negativitat del dolor, i s'estén a l'àmbit social. En expulsar de la vida pública els conflictes i les controvèrsies, que podrien provocar doloroses confrontacions, s'instaura una postdemocràcia, que és en el fons una democràcia pal·liativa.