Florent-Claude Labrouste te quaranta-sis anys, detesta el seu nom i es medica amb Captorix, un antidepressiu que te tres efectes adversos: nàusees, desaparició de la libido i impotencia.
El seu trajecte comença a Almeria, continua als carrers de París i despres a Normandia, on els agricultors estan en peu de guerra. França s’ensorra, la Unió Europea s’ensorra. La vida sense rumb d’en Florent-Claude s’ensorra. L’amor es una entelequia. El sexe, una catàstrofe. La cultura no es cap taula de salvació.
En Florent-Claude descobreix uns vídeos pornogràfics en que apareix la seva companya japonesa, deixa la feina i se’n va a viure en un hotel. Vagareja per la ciutat, visita bars, restaurants i supermercats. Filosofa i malparla. Tambe repassa les seves relacions amoroses, marcades sempre pel desastre, en alguns casos comic i en d’altres patetic. Es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta, pero la dona l’abandona per un pianista angles i s’endú les dues filles amb ella. I aquest amic li ensenya a fer servir un fusell…
Lúcid i nihilista, Michel Houellebecq construeix un personatge i narrador desarrelat, obsessiu i autodestructiu, que escruta la seva vida.