Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (CAT)

Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista d’aquest llibre ha quedat inesperadament a l’atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la historia familiar pot ser una bona manera de preguntar-se que era exactament allo que la vida li havia promes. Tanmateix, l’exercici memorístic li revelarà molt mes: en la contemplació dels records –lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estetica– hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis "amb la passió de l’arqueoleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’amor", com va dir-ne Jose Carlos Llop.

A mig camí entre la cronica generacional i el llibre de memories, les histories que s’encadenen a Tot allo que una tarda morí amb les bicicletes –publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per l’autora– perfilen un relat íntim que esdeve una gran novel·la sobre la família.